Menorca es consolida com un hàbitat privilegiat per a la tórtora europea (Streptopelia turtur), una espècie migradora que troba aquí les condicions idònies per reproduir-se durant l’estiu. Els paisatges de mosaic agroforestal i el seu característic cant —curr-currur-curr— formen part de l’escenari sonor de l’illa en aquesta època de l’any.

La tórtora és un petit colom migrador de colors vistosos que passa l’hivern al Sahel africà. A la primavera migra cap al nord a les zones de cria i en acabar l’estiu a les àrees d’hivernada. És considerada una espècie en regressió a escala continental. La transformació del seu hàbitat per l’agricultura intensiva a Europa i la pressió cinegètica en la mitja veda, i els efectes del canvi climàtic —especialment al Sahel, amb sequeres més intenses, sobrepastura i processos de desertificació— són alguns dels principals factors que expliquen el seu declivi.

La història del coneixement de les migracions dels ocells té una cita clàssica en la coneguda cigonya Pfeilstorch. L’any 1822, a Alemanya, es va trobar aquesta cigonya amb una fletxa clavada al cos; posteriorment es va comprovar que aquella fletxa provenia d’una tribu africana. Aquesta va ser la primera evidència que alguns ocells europeus migren a l’Àfrica per passar-hi l’hivern. Més endavant, el 1899, el científic danès H. C. Mortensen va impulsar l’anellament científic, una pràctica que als anys trenta ja s’havia estès com a sistema de seguiment dels ocells mitjançant anelles numerades. A Espanya, aquesta activitat va començar el 1952 amb els anellaments de la Sociedad de Ciencias Aranzadi. Des de llavors, el coneixement de les aus i, especialment, dels seus moviments migratoris, ha continuat avançant gràcies a l’esforç de molts ornitòlegs i ornitòlogues.

En aquest context, els avenços tecnològics han permès millorar notablement el coneixement dels seus viatges migratoris. Els geolocalitadors GPS, cada vegada més petits, en són un exemple. La SOM, per exemple, ja fa anys que equipa amb aquests dispositius espècies com l’àguila peixatera. En el cas de la tórtora, gràcies a la col·laboració amb el Muséum National d’Histoire Naturelle de París i sota la direcció del prestigiós ornitòleg Frédéric Jiguet, s’han equipat diversos exemplars amb emissors d’alta precisió a diferents països europeus, incloent-hi l’Estat espanyol. L’objectiu de l’estudi, que actualment es troba en fase de publicació, és conèixer millor les rutes migratòries i els llocs d’hivernada d’aquests ocells, un coneixement que servirà, sens dubte, per establir millores en la gestió dels espais naturals on habiten i, en general, a les polítiques de conservació de l’espècie.

Cada GPS té un cost elevat. Són aparells que emmagatzemen posicions molt precises i les transmeten a través de la xarxa de telefonia mòbil. Disposen d’una bateria petita i molt eficient, per garantir el poc pes de l’aparell (poc més de 3 grams), que s’alimenta a partir d’una placa solar incorporada. Se subjecta amb un arnès de tub de silicona per tal que l’ocell el perdi passat un temps.

A Menorca, durant els darrers tres anys —amb un esforç destacat el 2025, quan es van col·locar 20 dispositius— s’ha pogut fer un seguiment detallat dels desplaçaments de les tórtores. Els resultats han estat especialment rellevants: 18 individus han proporcionat dades completes sobre les migracions de primavera i tardor. Aquestes dades han permès confirmar que les tórtores marcades a Menorca poden criar tant a l’illa com en altres regions europees com Catalunya, França, Itàlia o Bòsnia.

Els dispositius han revelat rutes migratòries sorprenents. Algunes tórtores recorren fins a 4.000 quilòmetres fins al Sahel africà, amb zones d’hivernada localitzades al nord de Níger, Burkina Faso i Mali. A més, s’ha observat que moltes utilitzen una ruta directa travessant el mar Mediterrani, especialment en el viatge de primavera, quan la necessitat d’arribar ràpidament a les zones de cria és més elevada.

Durant la primavera del 2026 s’ha rebut senyal de vuit ocells, que han permès seguir tota la ruta, encara que la limitada cobertura telefònica al continent africà fa que les dades només es puguin recuperar quan els exemplars tornen. Es disposa, també, de dades de tres ocells de campanyes anteriors i d’un exemplar marcat a Alemanya que va passar per Menorca, de manera que es compta amb un mapa complet de dotze tórtores.

Les tórtores menorquines han passat l’hivern al Sahel, una zona de transició entre el desert del Sàhara i l’Àfrica tropical. En concret, han hivernat al nord del Níger, Burkina Faso i Mali. El trajecte és llarg: en alguns casos, els exemplars que passen per Menorca i continuen cap al nord recorren gairebé 4.000 quilòmetres. El més sorprenent és la seva extraordinària capacitat d’orientació, que els permet migrar amb rapidesa i en línia recta. Gràcies a la precisió dels GPS, s’observa que poden travessar el desert en pocs dies, amb aturades nocturnes per descansar i reprendre el viatge l’endemà.

Tot i que bona part de les tórtores europees migren pels estrets de Gibraltar i Sicília, els exemplars capturats a Menorca, tant els que fan escala a l’illa com els que es dirigeixen cap a França, Itàlia o Alemanya, sembla que segueixen una via més ràpida, especialment en la migració de primavera, quan tenen pressa per arribar a les zones de cria i decideixen travessar la mar.

Les tasques de camp del marcatge d’exemplars a Menorca han estat coordinades per l’ornitòleg i anellador expert Santi Catchot, amb la col·laboració d’altres membres de la Societat Ornitològica de Menorca (SOM) i amb l’autorització de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern Balear.

El seguiment científic a Menorca

Aquest treball s’està fent en paral·lel a un projecte de seguiment iniciat l’any 2021 per la SOM, amb l’objectiu de contribuir al Pla d’Acció Europeu per a la conservació de la tórtora (2018–2028). Aquest pla estableix com a prioritats la millora de l’hàbitat i la regulació de la caça mitjançant un sistema de gestió adaptativa basat en dades científiques, en un context marcat pels efectes creixents del canvi climàtic sobre els ecosistemes.

Fins a l’any 2025, a Menorca s’han marcat 439 exemplars de tórtora i se n’han recapturat 117, aportant informació clau sobre la mida de la població i tendència, la supervivència d’adults i joves i la productivitat de l’espècie.

El projecte ha comptat des del seu inici amb el suport del Consell Insular de Menorca, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern Balear, el Parc Natural de s’Albufera des Grau i l’IREC (Instituto de Investigación de Recursos Cinegéticos), entitat responsable del seguiment a escala estatal, i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) entitats amb les quals la SOM col·labora aportant valuoses dades de l’espècie a Menorca.

Més informació sobre el projecte i el sistema d’estudi, pioner en els estudis de camp a l’illa, a https://menorcasom.org/publicacions/projecte-arenicola-2024/

La entrada L’INCREÏBLE VIATGE DE LES TÓRTORES se publicó primero en SOM Societat Ornitològica de Menorca.

És una oportunitat excel·lent per continuar aprenent sobre les migracions d’ocells a l’oest de la Mediterrània, un àmbit d’estudi en el qual la SOM fa anys que inverteix esforços amb el projecte d’anellament científic més veterà de l’entitat, la campanya Piccole Isole a l’illa de l’Aire, que enguany, justament, ha comptat amb la participació de la ponent d’aquesta xerrada. Les dades que s’extreuen de la campanya són de gran utilitat per als investigadors, com podrem comprovar dissabte.

Us hi esperam!

La entrada Com migren les aus del nostre entorn ? se publicó primero en SOM Societat Ornitològica de Menorca.

https://ib3.org/carta?id=9cab564b-0826-11ed-90c9-c437725f29d4&type=TV&t=203&f=455

Per a dur a terme el projecte, que té una durada prevista de quatre anys, la SOM ha rebut suport econòmic del departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca (l’any 2021), del Parc Natural de s’Albufera des Grau mitjançant l’IBANAT (2021 i 2022), així com de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears a través del Servei de Protecció d’Espècies (2022). El treball es duu a terme gràcies a la col·laboració amb el Grup de Biologia de la Conservació (GBiC), del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), i l’Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC)

La entrada L’estudi de la població de tórtora (Streptopelia turtur) a IB3 se publicó primero en SOM Societat Ornitològica de Menorca.

– Projecte Arenicola. Seguiment de les poblacions de tórtera (Streptopelia turtur) a Menorca 2021. Prova pilot i Elaboració de protocols d’estudi.

– Estacions d’esforç constant. Seguiment a llarg termini de les tendències poblacionals i els paràmetres demogràfics de les poblacions d’ocells terrestres hivernants a Menorca. Seguiment Hivern 2021-2022. Programa de seguiment de Biodiversitat en la Reserva de Biosfera de Menorca.

– Recompte de la població reproductora del marineret (Hydrobates pelagicus) a l’Illa de l’Aire 2021.

– Estudi de la migració prenupcial dels ocells a través de la mediterrània. Illa de l’Aire 2021.

La entrada PROJECTES SOM 2021 se publicó primero en SOM Societat Ornitològica de Menorca.

A l’article, els autors aixequen la veu d’alarma i exposen molt clarament els impactes a curt i llarg termini, de reintroduir exemplars procedents del nord d’Europa en la Mediterrània, com pretén el projecte en curs que s’està portant a terme a la Comunitat Valenciana. Aquests tipus d’actuacions van en contra de la conservació de la població resident a la Mediterrània, on els nius més propers només estan situats a 100 quilòmetres de la zona de reintroducció.

La població mediterrània difereix tant genèticament com en el seu comportament de les poblacions nòrdiques, per tant la introducció d’exemplars del nord posa en perill la conservació de la identitat de la població autòctona mediterrània.

Les reintroduccions que no són consistents amb la història evolutiva d’una espècie, i que probablement alteraran la seva evolució futura, poden resultar perjudicials per a la conservació.

A més dels efectes a curt termini (mortalitat dels exemplars reintroduits, mescla amb les poblacions veïnes, canvis de comportament migratori i de dispersió…), a llarg termini poden representar la homogeneïtzació genètica que aniquila part de la diversitat, disminuint la capacitat de l’espècie per adaptar-se a noves circumstàncies, com per exemple el canvi climàtic.

S’adverteix a la comunitat científica i a les autoritats espanyoles que actuïn i suspenguin l’execució del projecte de reintroducció de la Comunitat Valenciana utilitzant exemplars de les poblacions del nord i es recomana que es realitzin avaluacions internacionals apropiades per garantir que totes les reintroduccions futures es basin en dades científiques rigoroses.

S’adjunta l’article al següent enllaç.

La entrada CONSERVACIÓ ÀGUILA PEIXATERA se publicó primero en SOM Societat Ornitològica de Menorca.

Així, des de la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), volem agrair molt especialment les col·laboracions rebudes aquest any per part de l’OBSAM (Observatori Socioambiental de Menorca), MERAKDIVING, CLUB MARÍTIM DE MAÓ i OLIS BERANÇA per fer realitat el somni de tots i totes els anelladors i anelladores que es preveu passaran per aquest illot tant meravellós fins el pròxim 15 de Maig.

Gràcies a totes les persones que d’una o altre manera han fet, fan i faran possible aquesta gran experiència.

Esperem que el temps millori per rebre els primers migrants.

Podeu seguir en detall l’evolució de la campanya al quadern de bitàcola de les campanyes d’anellament a l’illa de l’Aire: https://illadelaire.wordpress.com/

Aprofitam per adjuntar-vos la memòria de l’any passat.

La entrada COMENÇA LA CAMPANYA D’ANELLAMENT A L’ILLA DE L’AIRE 2022 se publicó primero en SOM Societat Ornitològica de Menorca.

Aquesta convocatòria es va enviar als socis i sòcies de l’entitat el 10 de març mitjançant correu electrònic, de la qual us adjuntam el document.

La entrada CONVOCATÒRIA AJUTS D’INVESTIGACIÓ SOM 2022 se publicó primero en SOM Societat Ornitològica de Menorca.

Les zones humides de les Illes Balears, ofereixen un lloc important per el pas migratòri i d’hivernada per les espècies aquàtiques del Paleàrtic occidental. La informació que es va recopilant, serveix com a indicador cabdal de les tendències poblacionals, serveixen per establir la seva situació i en conseqüència ofereixen dades de gran valor per gestionar, determinar, preveure i definir mesures per la seva conservació.

Els recomptes s’emmarquen a nivell global dins el «Monitoring Waterbirs» coordinat per l’International Waterfowl Research Bureau (IWRB).

El passat 14 de Gener es va realitzar el cens d’ardèids en diferents localitats de l’illa per avaluar la situació de les diferents espècies d’aquest grup. Durant el cens, es centren els esforços amb el recompte d’esplugabous Bubulcus ibis als dormidors habituals per l’espècie. Aplicant la mateixa metodologia, aquest 2022 els resultat ha estat negatiu respecte anys anteriors amb un total de 280 exemplars, mentre l’any passat es varen censar 348 individus i el 2020 un total de 435. Per la resta d’espècies, enguany destaca la presència de 102 flamencs Phoenicpterus roseus a Ses Salines d’Addaia.

El 16 de Gener es va realitzar el cens d’aus aquàtiques de forma simultània a 11 zones humides de l’illa amb un total de 2.533 exemplars de 43 espècies diferents. Les localitats amb major nombre d’individus són s’Albufera des Grau i ses Basses de Lluriach i Es Prat amb un total de 716 exemplars cadascuna. L’espècie més abundant és la gavina camagroga Larus michahellis amb 465 exemplars, seguida de la fotja Fulica atra amb 450 exemplars i  en tercer lloc l’ànec cullerot Spatula clypeata amb 304 individus.

Moltes gràcies a totes les persones que han col·laborat en la realització dels censos.

La entrada CENS D’AQUÀTIQUES I D’ARDÈIDS. Resultats any 2022 se publicó primero en SOM Societat Ornitològica de Menorca.

Com tots sabeu, el decret d’Alarma decretat pel govern espanyol impedeix la lliure circulació de les persones, i a més s’han tancat les comunicacions (excepte mercaderies i emergències) per aire i mar. Totes aquestes mesures fan que sigui impossible poder iniciar la campanya en el moment que estava previst, el 27 de març. Tot i així, quan aquest decret deixi de tenir vigor, i en la mesura de les nostres possibilitats i la dels voluntaris que poguessin venir, deixam oberta la porta a començar la campanya tot d’una que la nova legislació ens ho permeti.

Volem demanar disculpes a tots els afectats, però en aquests moments són aquests fets, de força major, que no ens permeten començar la feina a l’illa de l’Aire.

Quan el confinament, la lliure circulació de persones i la reapertura de ports i aeroports de les illes siguin una realitat us informarem de nou per, si fos possible, continuar amb la campanya amb la major normalitat possible.

Moltes gràcies a tots per la vostra atenció i comprensió.

La entrada Ajornada la campanya d’anellament a l’illa de l’Aire se publicó primero en SOM Societat Ornitològica de Menorca.

Podeu visitar aquest enllaç i veure el desenvolupament de la campanya:

https://izarouhartea.wordpress.com/

La entrada Campanya d’anellament al País Basc se publicó primero en SOM Societat Ornitològica de Menorca.