Menorca, clau per entendre la migració d’una espècie en regressió
Menorca es consolida com un hàbitat privilegiat per a la tórtora europea (Streptopelia turtur), una espècie migradora que troba aquí les condicions idònies per reproduir-se durant l’estiu. Els paisatges de mosaic agroforestal i el seu característic cant —curr-currur-curr— formen part de l’escenari sonor de l’illa en aquesta època de l’any.
La tórtora és un petit colom migrador de colors vistosos que passa l’hivern al Sahel africà. A la primavera migra cap al nord a les zones de cria i en acabar l’estiu a les àrees d’hivernada. És considerada una espècie en regressió a escala continental. La transformació del seu hàbitat per l’agricultura intensiva a Europa i la pressió cinegètica en la mitja veda, i els efectes del canvi climàtic —especialment al Sahel, amb sequeres més intenses, sobrepastura i processos de desertificació— són alguns dels principals factors que expliquen el seu declivi.
La història del coneixement de les migracions dels ocells té una cita clàssica en la coneguda cigonya Pfeilstorch. L’any 1822, a Alemanya, es va trobar aquesta cigonya amb una fletxa clavada al cos; posteriorment es va comprovar que aquella fletxa provenia d’una tribu africana. Aquesta va ser la primera evidència que alguns ocells europeus migren a l’Àfrica per passar-hi l’hivern. Més endavant, el 1899, el científic danès H. C. Mortensen va impulsar l’anellament científic, una pràctica que als anys trenta ja s’havia estès com a sistema de seguiment dels ocells mitjançant anelles numerades. A Espanya, aquesta activitat va començar el 1952 amb els anellaments de la Sociedad de Ciencias Aranzadi. Des de llavors, el coneixement de les aus i, especialment, dels seus moviments migratoris, ha continuat avançant gràcies a l’esforç de molts ornitòlegs i ornitòlogues.
En aquest context, els avenços tecnològics han permès millorar notablement el coneixement dels seus viatges migratoris. Els geolocalitadors GPS, cada vegada més petits, en són un exemple. La SOM, per exemple, ja fa anys que equipa amb aquests dispositius espècies com l’àguila peixatera. En el cas de la tórtora, gràcies a la col·laboració amb el Muséum National d’Histoire Naturelle de París i sota la direcció del prestigiós ornitòleg Frédéric Jiguet, s’han equipat diversos exemplars amb emissors d’alta precisió a diferents països europeus, incloent-hi l’Estat espanyol. L’objectiu de l’estudi, que actualment es troba en fase de publicació, és conèixer millor les rutes migratòries i els llocs d’hivernada d’aquests ocells, un coneixement que servirà, sens dubte, per establir millores en la gestió dels espais naturals on habiten i, en general, a les polítiques de conservació de l’espècie.
Cada GPS té un cost elevat. Són aparells que emmagatzemen posicions molt precises i les transmeten a través de la xarxa de telefonia mòbil. Disposen d’una bateria petita i molt eficient, per garantir el poc pes de l’aparell (poc més de 3 grams), que s’alimenta a partir d’una placa solar incorporada. Se subjecta amb un arnès de tub de silicona per tal que l’ocell el perdi passat un temps.
A Menorca, durant els darrers tres anys —amb un esforç destacat el 2025, quan es van col·locar 20 dispositius— s’ha pogut fer un seguiment detallat dels desplaçaments de les tórtores. Els resultats han estat especialment rellevants: 18 individus han proporcionat dades completes sobre les migracions de primavera i tardor. Aquestes dades han permès confirmar que les tórtores marcades a Menorca poden criar tant a l’illa com en altres regions europees com Catalunya, França, Itàlia o Bòsnia.
Els dispositius han revelat rutes migratòries sorprenents. Algunes tórtores recorren fins a 4.000 quilòmetres fins al Sahel africà, amb zones d’hivernada localitzades al nord de Níger, Burkina Faso i Mali. A més, s’ha observat que moltes utilitzen una ruta directa travessant el mar Mediterrani, especialment en el viatge de primavera, quan la necessitat d’arribar ràpidament a les zones de cria és més elevada.
Durant la primavera del 2026 s’ha rebut senyal de vuit ocells, que han permès seguir tota la ruta, encara que la limitada cobertura telefònica al continent africà fa que les dades només es puguin recuperar quan els exemplars tornen. Es disposa, també, de dades de tres ocells de campanyes anteriors i d’un exemplar marcat a Alemanya que va passar per Menorca, de manera que es compta amb un mapa complet de dotze tórtores.
Les tórtores menorquines han passat l’hivern al Sahel, una zona de transició entre el desert del Sàhara i l’Àfrica tropical. En concret, han hivernat al nord del Níger, Burkina Faso i Mali. El trajecte és llarg: en alguns casos, els exemplars que passen per Menorca i continuen cap al nord recorren gairebé 4.000 quilòmetres. El més sorprenent és la seva extraordinària capacitat d’orientació, que els permet migrar amb rapidesa i en línia recta. Gràcies a la precisió dels GPS, s’observa que poden travessar el desert en pocs dies, amb aturades nocturnes per descansar i reprendre el viatge l’endemà.
Tot i que bona part de les tórtores europees migren pels estrets de Gibraltar i Sicília, els exemplars capturats a Menorca, tant els que fan escala a l’illa com els que es dirigeixen cap a França, Itàlia o Alemanya, sembla que segueixen una via més ràpida, especialment en la migració de primavera, quan tenen pressa per arribar a les zones de cria i decideixen travessar la mar.
Les tasques de camp del marcatge d’exemplars a Menorca han estat coordinades per l’ornitòleg i anellador expert Santi Catchot, amb la col·laboració d’altres membres de la Societat Ornitològica de Menorca (SOM) i amb l’autorització de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern Balear.
El seguiment científic a Menorca
Aquest treball s’està fent en paral·lel a un projecte de seguiment iniciat l’any 2021 per la SOM, amb l’objectiu de contribuir al Pla d’Acció Europeu per a la conservació de la tórtora (2018–2028). Aquest pla estableix com a prioritats la millora de l’hàbitat i la regulació de la caça mitjançant un sistema de gestió adaptativa basat en dades científiques, en un context marcat pels efectes creixents del canvi climàtic sobre els ecosistemes.
Fins a l’any 2025, a Menorca s’han marcat 439 exemplars de tórtora i se n’han recapturat 117, aportant informació clau sobre la mida de la població i tendència, la supervivència d’adults i joves i la productivitat de l’espècie.
El projecte ha comptat des del seu inici amb el suport del Consell Insular de Menorca, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern Balear, el Parc Natural de s’Albufera des Grau i l’IREC (Instituto de Investigación de Recursos Cinegéticos), entitat responsable del seguiment a escala estatal, i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) entitats amb les quals la SOM col·labora aportant valuoses dades de l’espècie a Menorca.
Més informació sobre el projecte i el sistema d’estudi, pioner en els estudis de camp a l’illa, a https://menorcasom.org/publicacions/projecte-arenicola-2024/
