Agenda d'Activitats i Calendari

Properes Activitats

No hi ha activitats previstes

Calendari d'Activitats

Les activitats ornitològiques solen fer-se a l’hivern. Estan obertes al públic en general i no cal estar associat a la SOM per poder-hi participar. Normalment són gratuïtes, a no ser que s’hagi de llogar bus o allotjament. Si és necessària inscripció prèvia, s’indicarà en la difusió de cada activitat. En presentar-se al lloc de quedada, els participants es distribueixen als cotxes amb la gent que hi va. En tots els casos es recomana dur roba i calçat adequat, i menjar per passar el dia. S’organitzen censos, excursions, jornades d’anellament…

maig 2024
DlDtDcDjDvDsDg
29
30
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
2

Calendari SOM – Abril 2024

Pinsà – Fringilla coelebs

(C) Manel Almar Benito

Censos

La Societat Ornitològica de Menorca, juntament amb col·laboradors i persones voluntàries, realitza censos periòdics d’ardeids, d’ocells marins, d’aus nocturnes i d’aus aquàtiques.

El quadrat UTM 5×5 km és la unitat de treball bàsica, si bé els 4 quadrats de 5×5 km que es troben integrats dins una mateixa quadrícula de 10×10 km s’han de treballar conjuntament el mateix any (a poder ser per un mateix observador). Dins la temporada 2007-2008 s’han mostrejat una sèrie de quadrats per a perfeccionar i ajustar la metodologia de feina, i també com a primera aproximació a l’estructura de les comunitats hivernants de les balears. Durant les 3 temporades següents (començant per la 2008-2009), s’han de seleccionar tota una sèrie de quadrícules (amb tots els quadrats que hi ha dintre seu) que resultin representatius de tots els hàbitats presents a la geografia illenca.

Els quadrats elegits han de ser mostrejats en cada un dels 3 anys, sense excepció, per a així acumular dins cada un d’ells un nombre significatiu de mostratges. A més, mostrejant durant 3 anys consecutius cada quadrícula i cada quadrat s’obtindran amb bastant exactitud les variacions interanuals que hi hagi tant en el nombre d’exemplars presents com en la seva ocupació espacial.

També és molt important que cada any es mostregin àrees diferents dins cada quadrat (és a dir, que no es repeteixin els mateixos recorreguts), i que els mostratges es facin en mesos diferents (un any dins desembre, un altre dins gener, i el tercer en qualsevol dels dos mesos). Només d’aquesta manera s’aconseguirà mostrejar una part significativa de cada quadrant i tots els moments del període hivernal.

L’objectiu fonamental d’aquest mostratge és detectar el màxim nombre d’espècies, tant terrestres com marines, en cada quadrat UTM 5×5 km pel període de mostratge (desembre – gener). L’observador ha de buscar espècies per tot el quadrat durant un temps determinat: 8 hores si es considera la quadrícula 10×10, 2 hores dins cada quadrat 5×5 km.

Les 8 hores de cens estandarditzat que cal dedicar en cadascuna de les quadrícules de mostratge 10×10 km (2 hores en cada quadrat de 5×5 km) es subdivideixen en 32 unitats (8 dins cada quadrat de 5×5 km) de 15 minuts de durada. Les zones on es fan aquests censos de 15 minuts les escull el propi col•laborador juntament amb el coordinador, amb l’objectiu de prospectar la totalitat dels hàbitats del quadrat i així detectar el màxim nombre d’espècies.

Cada col•laborador comptarà amb un mapa de les quadrícules i quadrats a prospectar, amb els hàbitats presents i la seva superfície relativa, de manera que pugui saber quants mostrejos de 15 minuts ha de realitzar dins cada un dels hàbitats presents.

Cada unitat de 15 minuts s’ha de dedicar, si resulta factible, a un únic hàbitat. Les espècies censades en cadascuna de les unitats de 15 minuts s’han de llistar per separat. Els mostratges de 15 minuts es fan sempre a peu i el temps dedicat en els desplaçaments entre les àrees mostrejades en diferents censos no es comptabilitza. Es recomana encadenar diferents unitats de 15 minuts una darrera l’altra, per evitar desplaçaments entre recorreguts, tenint sempre en compte que dins cada unitat hi ha d’haver representat un únic hàbitat, a poder ser (en el cas d’unitats on hi hagi diferents micro-hàbitats en mosaic, o bé el coordinador de l’atles assignarà aquella unitat a un hàbitat concret, el més significatiu de tots ells, o bé es considerarà com a “mosaic agropecuari”).

Els censos es fan en qualsevol moment del dia, evitant però les dues darreres hores de la tarda per a no comptar agrupacions d’aus que es preparen per anar als dormidors. Els censos no s’han de fer mai quan les condicions meteorològiques són especialment adverses; a la fitxa s’indica si han estat òptimes o només acceptables. S’ha d’intentar defugir de carreteres i camins molt transitats per vehicles i/o persones, si això resulta possible.

Les aus en vol que aparentment fan ús de la zona (per exemple, per a exhibició o caça) es consideren vàlides per a aquest mostratge. En el cas d’aus volant a gran altura que tan sols es troben en desplaçament cap a altres quadrícules, no s’anotaran més que a la fitxa de mostratge complementari.

En aquells quadrats en els quals la superfície terrestre balear no sigui complerta perquè inclou part de mar, es realitzaran només 6 unitats de 15 minuts (en lloc de 8) si la superfície terrestre és del 60-80%, 4 si la superfície terrestre és del 30-60% i tan sols 3 unitats si és <30%. En els casos que un illot formi part d’una quadrícula, es farà una prospecció independent d’aquest, d’una durada proporcional a la superfície de l’illot. En el cas de zones humides de certa extensió, es dedicarà 1 de les unitats de mostreig a realitzar un cens des d’un punt d’observació estàtic, durant 15 minuts.

A part de les espècies detectades durant els mostratges d’aquestes unitats de 15 minuts, els responsables d’una fitxa de quadrat han de mirar de trobar tantes altres espècies com els sigui possible. Aquestes observacions, incloses les realitzades en els desplaçaments entre diferents unitats de mostreig, s’anoten a la casella corresponent de la fitxa de quadrat com a observacions fora de cens.

Un cop finalitzades les 8 unitats de 15 minuts i la resta de prospeccions al quadrat UTM 5×5, (32 unitats a la quadrícula de 10×10 km) s’ha de fer una estima quantitativa de la població d’aquelles espècies per a les quals és possible que no s’obtinguin bones estimes mitjançant altres sistemes de mostratge. Cal remarcar que aquestes estimes només han de fer referència al quadrat prospectat. És important que aquestes estimes no tinguin en compte els dormidors si es creu que part dels ocells procedeixen d’altres quadrats. Els intervals d’aquestes estimes quantitatives són: A: 1-5 ind., B: 6-10 ind., C: 11-50 ind., D: 51-100 ind., E: 101-500 ind., F: 501-1.000 ind., G: >1.001-5.000 ind., H: >5.001ind.

Aquest tipus de mostratge està reservat per a aquells ornitòlegs que tenen major experiència a l’hora de realitzar censos. La metodologia és la mateixa que pel mostratge de quadrat extensiu, amb la diferència substancial que dins cada unitat de 15 minuts no només s’han de llistar les espècies identificades, sinó que de cada una d’elles s’ha d’anotar el número d’exemplars detectats, distingint els que es troben dins o fora d’una banda de 25 metres d’amplària (25 a cada costat de l’observador, s’entén), calculada segons la línia de progressió de la persona que realitza el cens. Aquesta mateixa separació per bandes s’ha de fer en el cas de punts d’observació estàtica (zones humides de certa extensió).

S’ha de considerar la posició de les aus en el moment de la seva primera detecció, independentment del seu comportament posterior (per exemple, si entra o surt de la banda de mostreig de 25 metres). Els recorreguts han de ser el més rectes possibles (o fent àmplies corbes), per a evitar deteccions dobles d’un mateix ocell.

Les aus en vol que aparentment fan ús de la zona (per exemple, per a exhibició o caça) i que creuen la trajectòria de l’observador es consideren com a externes a la banda de 25 metres. En el cas d’aus volant a gran altura que tan sols es troben en desplaçament cap a altres quadrícules, no s’anotaran més que a la fitxa de mostratge complementari. Qualsevol espècie detectada dins la quadrícula o quadrat en un moment diferent al dels mostratges ha de ser considerada com a observació fora de cens.

És important remarcar que aquest tipus de mostratge tan sols l’han de realitzar ornitòlegs amb experiència prèvia amb aquest tipus de censos. El mostratge semi-quantitatiu o extensiu és igualment valuós i resulta mol més fàcil de realitzar.

Atès que a l’hivern molts ocells marins es detecten només mar endins, el seu estudi requereix d’una metodologia especifica basada en estacions de cens amb telescopi des de la línia de la costa. Així, cal censar un nombre determinat de punts per cadascuna de les illes, distribuïts de manera aleatòria al llarg de tot el litoral. La localització d’aquests punts i la data exacta del mostratge es fa per la coordinació del projecte. S’intentarà que tots els mostratges es facin de manera sincrònica a totes les illes, si això resulta possible.

En aquests censos s’identifiquen i es fa una estima el més acurada possible de tots els ocells detectats durant 2 hores. S’hi inclouen tots els individus que estiguin dins el mar o en la línea estricta de costa, tant si estan parats com si volen o neden. Els censos estan dividits en intervals de 15 minuts i el nombre d’ocells estimat s’anota separadament per a cadascun d’aquests intervals. Les aus parades o posades tan sols s’anotaran al primer interval de 15 minuts, i en els següents tan sols s’anotaran aquelles aus que no s’hagin detectat amb anterioritat.

El cens es fa preferentment al matí, moment en què les condicions de llum i activitat dels ocells són més favorables a la major part del litoral balear. Tot i això, el col•laborador pot modificar aquest horari si en la seva estació dóna problemes de visibilitat a causa de la posició del sol. En la mesura que sigui possible, els censos s’han de fer des de punts enlairats que permetin una bona visibilitat.

Per al mostratge d’aus nocturnes (Asio flammeus, A.otus, Otus scops, Athene noctua, Tyto alba, Burhinus oedicnemus) es realitzaran estacions d’escolta en les quals s’anotaran totes aquelles aus que siguin vistes o escoltades. S’anotarà per a cada individu diferent el minut en el qual és detectat per primera vegada. No es podran emprar reclams o gravacions de cap tipus.

Dins cada quadrat de 5×5 km es realitzaran 2 estacions d’escolta (per tant, 8 estacions dins cada quadrícula de 10×10 km). Cada punt d’escolta ha d’estar separat al menys 1’5 km del més proper. Es pot començar a prospectar just en el moment de la posta de sol, i s’ha d’intentar haver acabat abans de dues hores després de la posta de sol.

La metodologia a seguir és la següent: s’espera en silenci i s’anoten les aus vistes o escoltades, anotant el minut de la primera detecció, i intentant evitar dobles deteccions d’un mateix individu. Passat els 10 minuts, s’emetrà un reclam de 2 minuts de cant i un minut de silenci per a cada una de les espècies d’aus nocturnes que no hagin estat localitzades abans, i s’anotarà el moment de cada detecció detectada, evitant de nou anotar les deteccions dobles d’un mateix individu.

Independentment d’això, resulta recomanable recollir informació sobre qualsevol au nocturna que sigui detectada en qualsevol quadrat de 5×5 durant els mesos de desembre i gener, independentment de si es tracta de quadrícules assignades o no a algun col•laborador.

Al capvespre cal prestar especial atenció a les espècies que fan dormidors. Per a aquestes s’han d’anotar les dades dels dormidors que es localitzin dins del quadrat: nombre d’individus que el formen (si és possible), quadrat UTM 1×1 on es localitza i data de l’observació.

Per a algunes espècies (ardèides, per exemple), els recomptes als dormidors es faran en una única visita. La data d’aquesta visita estarà marcada pels coordinadors, i serà la mateixa per a tots els col•laboradors. Per a les demés, tots els mostratges resulten vàlids.

El mostratge complementari recull qualsevol observació que no provingui d’algun dels altres 5 tipus de mostratge esmentats. Sempre està associat a un quadrat UTM 5×5 i a un hivern concret i es pot fer en qualsevol moment entre desembre i gener. El col•laborador simplement anota les espècies que detecta en una estada al quadrat UTM 5×5 i la data.

SOM organitza excursions per les especials contrades de rellevància per a l’aficionat i el professional ornitòleg.

Jornades d'anellament

L’anellament científic d’ocells és una tècnica d’estudi que consisteix en la captura dels ocells principalment amb el mètode de xarxa japonesa o bé anellant els polls quan encara son al niu. La col·locació d’una anella metàl·lica a la pota, la presa de dades estàndard, biometria, estat de l’ocell, muda.. etc, per tornar a ser alliberat al mateix lloc on s’ha capturat.

Cada anella porta un codi numèric individualitzat i una adreça de l’entitat que coordina aquest marcatge (en el nostre cas, ARANZADI SAN SEBASTIAN). La metodologia és la mateixa a tots els llocs, per tant, quan es produeix una recuperació d’un ocell anellat, el codi de l’anella ens permet saber el lloc d’anellament, quan es va fer la captura i qui el va realitzar.

Així sabem les rutes migratòries de les diferents espècies, distàncies que cobreixen cap a les zones de cria i d’hivernada i obtenir dades de longevitat (els anys que poden viure en estat silvestre).

També es molt important la recuperació d’anelles d’ocells morts, depredats, o bé caçats (espècies com el tord, la cega… etc) així com les dades de marques especials com són les anelles plàstiques de PVC (normalment de color i amb una inscripció alfanumèrica) que es  poden llegir a distància mitjançant telescopi o fotografia digital .

Les dades de les anelles, son enviades a l’entitat coordinadora, per complir l’objectiu d’estudi.

Les campanyes d’anellament de tardor, les estacions d’esforç constant, les campanyes de primavera a les illes de l’Aire i d’en Colom i l’estació de Yasmina al nord del Marroc, son alguns dels projectes en que col·laboren els anelladors de la SOM.

Així que si trobes una anella, és molt important que ens facis arribar aquesta informació a través del següent enllaç.

Activitats per a escolars

Organitzam activitats per a difondre el coneixement dels ocells de Menorca entre la població escolar.

Tant si ets docent com alumne, si hi estàs interessat, contactan’ns.